[134.] lo pedregàm, fentnos bon servey lo bastò, y encara hí havia prou feyna per causa de la esmoladura de las pedras, y algunas de plantas totas se pot dir Palets de riera; luego despues girarem à un Caminet plà com un dinèr à mà esquerra, y luego voltant un poch à destris verem à la Parroquia de costàt, y del Campanàr quen dirè, à no ser que digá que semblaba un Colomà à manera de un torreò ab Finestralets, y en un destos, tot ell de allò ben arnat hi havia una Campaneta, y unida al devant una paret blanca ab dos Finestrals, y un sobre, que parexia tal tros pegat al torreò lo Campanàr de Santa Ana de Barcelona ab dos Campanas, y las del rellotge en lo Finestral del cap de munt, de estas la de horas à manera de cimbalo, ò escudella, devant de la Iglesia hi hà xipresos, y à ignorarho hom pensaria sí hà alli un Convent, y Iglesia de Caputxins. La Parroquia quedaba tancada; nos entrarem à la rectoria, y lo Sr. Rector Castelló, y son vicari no hi eran entonces, per haver arribat lo Sr. Rector à Casa de un seu filigrés malalt, estiguerem un rato de placheria ab sà major dona, y altra que sería la criada, haventnos dit que pensaba arribaria alli luego, per conseguent lo esperarem, y de prompte vinguè lo vicari un tal Mosen Carlos, quals exposats los nostres motius desitjosos que estabam de veurer, y resàr al Sant Christo, tot seguít encenguè una Candeleta, y nos acompañà al cor de la Iglesia, molt propi quel vegerem ab cadiras de la residencia de uns 13 capellans, faltant porció dels demes, fins à 24 que son los tituls; baixarem per una Escaleta à la Iglesia, y entrats à la Capella del Sant Christo, pujarem ab Candeleta encesa, que duya Mosen Carlos al Camarin del Sant Christo, y apartada que haguè la tapa ò lo Quadro, encenguè quatre ciris, y