[129.] tot seguit lo Francesch latigazo à las tres mulas, y endevant dret al nàs, Carretera amunt dret à Sant Feliu; Yà hem vist à quadrillas de montserratins, y monserratinas de totas edats, y estaments ab los boxos al coll, alegres venint de montserrat; de las donas, y minyonas, algunas de bonicas, y las mes passadoras; de lletjas non parlèm contant en est numero à la vellas, y de mediana edat, com tambè de homens, y minyons; la mes de la Gent ab caras de allò ben turradas en los dos sexos del art de la terra en numerosas Quadrillas; en parejas; solas, y també uns tràs de altres del art de la terra; de la màr; de menestralia &c, y aixis en tot lo camí fins à Martorell, seguint nosaltres la mateixa senda que en lo any pasat per estos temps que anarem à Montserràt; altre Gent de esta, y mes acomodada venía en Sillas volants; en Carros, y en alguna tartana, ò carro de Campaña. Fins à Pasat Pallejà no sens hà atravesat cap sis ò as, però apenas hem descubert al Famòs vuit de oros ay vull dir la vila de Esparguera, ab lo patim patàm del coche ficat en un gran xarco de aigua, que à poch mès acaba allí sas dias sens ser socorregut del metge, hem baxat per aliviarlo y las mulas, y el coche ne han eixit, de allò ben brutas las rodas, y lo Sach de la Grana del detràs se comensaba yà à afluxàr, y de poch sens en và al Cañet, per conseguent lo Francesch yl Joseph lo han garrotat fort, y adelante, però ab tot ne han fet tant pobre feyna, que sens hà fugit de detràs del Coche