[50.] Aixi mateix los rosaris cantats en las demès Iglesias, segons molt lloable costúm en los Diumenges. En los Paseigs publichs yà se coneix bastant la escombrada de tant perversa Gent Francesa, com hí havia, majorment en la muralla de màr, no veyentse tampoch à cap Capellà Francès desde lo pasat alborot en aquesta ciutàt en la tarde, y nit del 29 de Juny, en virtut del ordre Superiòr que sels intimà que nos moguesen dels convents, per no exposarse à algun dicteri populàr, y qui sab, si alguns de estos capellans y Frares Francesos se hauràn yà ausentats de Barcelona yà que no vol à cap Gavaig per lo sumament mal opinats que son del Publich per sas diabolicas maximas de llibertat, y igualtat, y en un tris Barcelona de ser devorada de eixos llops carnicers, tant vehins à aquest reyne de España, y Provincia de Cataluña, que per nostras desgracias han entrat y entran, per saquejàr; cremàr, y matàr à tots los catalans que poden; infundint lo terròr, y desolaciò en tota la Provincia, y reyne español: però ab lo valor dels catalans, ab armas, y oracions continuas à la Divina magestàt, Intercedint Maria Santissima; Sant Joseph; en la qual Iglesia se continüan las fervorosas rogativas; los Sants Patrons de Barcelona; tantas animas Justas que pregan à Deu, y ab la esma de las costums, confiàm en breu la desitjada Pau; aixi sia. en la Parroquia del Pí hà entrat à exercir lo empleo de vicari un tal Doctor vinyals; segons hè ohit; y que marchaba en esta tarde à sà rectoria del Poble de olaseta lo Rt. Doctor