CAN GAIG En un poble o un barri sempre hi ha signes que, per la seva trajectòria, formen part inseparable de la seva història. Aquest és el cas del Restaurant Can Gaig. L'any 1869 Andreu Gaig i Torelló casat amb Antònia Borràs i Marí -veritable ànima dels inicis del Restaurant- posen a la porta de casa seva un abeurador de cavalls. Mentre els cavalls bevien, els carreters esmorzaven a la "taverna d'en Gaig". Mort Andreu Gaig l'any 1907 se'n fa càrrec el seu fill, en Frederic Gaig i Borràs, el qual, a començament de segle, donà un gran impuls al que havia estat una modesta taverna de poble, i creà "l'Hostal Gaig". L'hostal és destinat a la gent que va a Horta de pas i fonamentalment als pellaires que venien de Girona i de Manresa, per als quals Frederic farà setze habitacions a la planta baixa. El seu fill Josep Gaig, casat amb Maria Framis, després de la guerra donarà una nova empenta al restaurant obrint així una nova etapa. Als anys quaranta tenen gran anomenada a Horta "els canalons" de Can Gaig. La famosa "crema de Sant Josep" feta amb ous de casa, era un postre exquisit, que en el dia de l'onomàstica de l'amo de la casa s'obsequiava als clients. Uns altres plants de justa anomenada eren "l'escudella" i la "carn d'olla" característica de les diades de Nadal, que costava 35 ptes. i que era feta amb productes de la casa. El "fricandó" i "els peus de porc" eren plats molt estimats pels clients de la casa. Ara són uns altres temps. Horta també ha canviat molt. Però Can gaig, que no vol perdre aquest regust històric que li ha donat el pas del temps, continua endavant de la mà d'en Carles Gaig, fill d'en Josep, el qual, fent honor al lema tradicional de la casa: "El plat ben ple i posat", porta els productes de la Boqueria, productes que amb el ben saber fer dels Gaig fan que la cuina sigui exquisita amb plats característics com el salmó, la salsa de cran, la sopa de pescador, el cabrit rostit i la reposteria de la casa. Un passat i un present sempre fidels al que ha representar i representa Can Gaig, des de fa més d'un segle, a Horta. Desideri Giez HISTORIADOR