Les seves lletres, lluny de destorbarme, Mestre, loque fan es refrescarme l'esperit y ensenyarme. Laseva prosa neta y clara com un cristall me trau l'agror de la meva prosa aixuta y fosca y dificoltosa abque crego fauna passada. Oh, l'escriure clar y senzill, quin encís tan fort té! Jo crech que no mes es artista aquell à qui la forma no se li resisteix. Los altres me fan l'efecte del rich de diners que s'ha de pagar cars los goigs, sens trobarne cap que se li donga de bon grat, per ell mateix: ya, rich de diners ò de paciencia tant li fa. Sense afectació ysense modestia, ho repeteixo; [Subratllat: Cayres vius] será dolent, senyor Maragall ; vosté de veurho. Si no tingués cap mes tara (y si'n té, valgam Deu !) lo sentiria l'anemia d'entussiasme originaria Novament mercés y novament perdoni per l'amohino que li dona sovint son devot y agrahit, Victor Catalá [rúbrica] m-M.1/5/24 34 [Caplletres: C A] L'Escala, 21 Febrer 1907 Sr. D. Joan Maragall Estimat Mestre: com pot veure estem encare per aquestes terres ampordanes. Nostres tornades á ciutat son tan gansoneres que sempre sacrifiquen à destemps, escabellantnos tots los plans y próposits Mon germá me remet la nova y sempre grata lletra de V. adressada à Barcelona, que, `per desanades y vingudes fa tardana aquesta contesta