[membret: Posada de Juan Prat. Casa Rita. Viladrau] Francesc Pujols a D. Juan Maragall. Salut. Som á Casa la Rita qu'es un hostal d'un poble vulgar y mal situat. Es un hostal molt net pero ab pose de Balneari. La situació de Viladrau es tan amanerada que casi bé apaga els grans espectacles de las montanyas que s'aixecan al seu devant. Jo tinc una habitació que dona á la plassa del poble. Es veu [il·legible] el campana qu'es punxagut y á la nit cuan toca las horas, sembla un'ombra fréstega [sic] y resonanta. Varem anar á Can Sala ó á Ca Sala qu'es la casa pairal de Joan de Serrallonga. Realment aquella situació devant dels serrals sembla que parli de la formació primera d'aquell lladre, no presisament [sic] de la de la [sic] seva anima mateixa, sino de la vista per la llegenda qu'ens engrandeix y justifica las visions. Hem seguit algunas fondaladas y com mes ens hem allunyat del poble mes hermós ha surgit [sic] el paratje. Cuan veniam á Viladrau desde Balenyá el camí per ont ens portaren es un dels mes hermosos que jo he vist en ma vida y que produiex [sic] una grandíssima impresio potser perque es cuan s'arriva de ciutat. Jo, que soc aqui ab dos bons companys m'hi trovo ben sol al mitj d'aquestas arbredas desconegudas; ademés la vida d'hostal te una fredor misteriosa. L'institut qu'ens obliga á no posar arrels no es mai natural y sempre es dolorós. Malgrat la bona companyia que tenim, entre els quals hi ha el M. Nicolau ab la seva esposa qu'es altament agradable y de tracte distingit franc y una simpatica fami-[lia]