[plana dreta] Janer 1907 An En Joan Maragall. Digue amic:¡Una lletra i un llibre! Ab dós demanen gallarda contesta.-No sé que tenen les vostres lletres que m' tornen temps i coses que jo creia perduts. I quan me dieu: [subratllat: Bé. Ja parlarém de tot axó]... me sembla realment possible la futura conversa en el jardí voste; me sembla quebus sentó á vos meteix, i com si m'aixamplessiu l'horitzó de les amistats, vos el meu veritable amic. Me parleu de mon avi, de qui jo no parlava. Ja ho crec, ¡tant vellet! Quants sacrifi- [plana esquerra] a més d'eies amigues que retrobo. [subratllat: I aquella malalta, -tant blanca, tant posa,] veig la poética reivindicació de Montjuic, i -suite el gran poema catalá- [subratllat: L'Ánima], es dir , la sort eterna del Comte l'Arnau, el fill de la terra.... [subratllat: I l'esposa fila i canta á mig aire del cel blau]. Viviu intensament en aquest poema. ¡el gran esperit de Clara Noble l'embelleix ab un món de tendresa. ¿Sabeu si m'ha fet somniar l'Escolinní? [subratllat: No hi ha res com veure l sol!]. No defallin mai, excels romántic, dones dieu. [subratllat: Tot lo que tinc m'ho vull, i pit i fora].... Y ja volia acabar, més no puc, i agafo més paper, i m'endinço en [subratllat: la melodía sens fí], que m sento ressonar