4 Agost 1908. Estimat Maragall: Fassim el favor de cantar un tros del Hernani, y digui: Perdono tutti y dins d'aquestos tutti, jo, naturalment hi seré, y seré perdonat. Es culpa meva, tota meva, el no haverli escrit acusant rebut de la seva postal del 15 juliol; es culpa meva el no haverlo remerciat de la seva felicitació pel dia del meu sant; es culpa meva l'arrivar á casa á quarts d'onze y ficarme tot seguit al llit, sense aturarme un quart pera escriure als amichs que tant s'ho mereixen. Si, no puch culpar á res ni á ningú de la meva desatenció. Jo'n tinch la culpa, perqué d'uns quants anys ensá he trevallat com deu negres que trevallessin massa, y he anat sembrant en mi, dins de mi, la llevor del cansanci, y la llevor ha granat, y de la grana n'han sortit filaments que s'han convertit en arrels de l'arbre del cansanci que, ¡oh, invasió terrible! avuy xopluga sota mi, dins de mi. Oy qu'estrany qu'un arbre estigui xoplugat sota un home? Donchs es així: jo duch dins de mi l'arbre aqueix, y les arrels van fent camí, y l'un dia s'ensenyoreixen dels nirvis, y un altre dia s'ensenyorirán d'una entranya! I aqueixes arrels m'estiran desde dins, y'm fan encongir, y'm donen ganes de geure [sic]. I arrivo á casa á quarts d'onze, y trovo el pis desert, y'm fico al llit, y, de vegades llegeixo. Are llegeixo Les dames galantes de Brantome. ¡Encare no'l coneixia aquet llibre! Mal que siga bastant llepissós, com estudi de costums, y com caracter d'època es digne de ser conegut ... I jo no'l coneixia. Vareig comprarlo 'l dia del meu sant. Es el regalo que yo me hice: aquet llibre, l'Iliada,