Dimars 3 Sepbre 907. Estimat Maragall: La carta de vosté m'ha estat ben lluminosa! Queden pera sempre més aclarides les negrors que'm privaven de reconeixer el meu "Jo". Ho vol mes clar? Goethe, Novalis, Maragall ... científichs! Jo, empírich. Si, empírich en tot, en lletres, en xifres, en tot. El meu sistema és el d'en Crispí, de Crispino y la Comare: curt ab pane, salame, ostriche ... Oh! ataconador convertit en metje! Oh! venedora de romansos, graciosa Anneta, qui, atormentada un instant per la gelosia, amenassaves ab "trobare un compadre" ja que'l marit trobat havia una ... y tot aixó arriscos de farti bastonare! No foren pas per ventura, una aromosa parella de flors bessones nascuda en una rama del meu arbre genealógich? (Avuy, a la Plassa Reial sota'ls pórtichs una dona cega cantava: // Cuando una rama se troncha / [tatxat: las raices sienten dolor] el tronco siente dolor, / las raices echan sangre, / y se estremece la flor. // I els que que, boy [sic] prenent café, escoltaven aquesta cansó, reyen). Si, soch un empírich, soch el cas empírich, y el meu procediment pera resoldre aquell problema, era basat en el veure que l'any 2n devia ser de 2/9 més que l'any primer, y per lo tant, raciocinantho, desseguida's veya que la x del primer any representava una