tota la joventut que té cor, tot el jovent esperansat, tots els qu'encare tenen la sort de creure en la Poesia y de viure d'ilusions. Vostè s'enduria tots els que s'agenollan als peus del nostre ideal. Vosté seria bon conseller: no voldria ser Jefe. (Després del Directori, vingué l'Imperi!). Fora d'uns quants rebechs y dels soperbiosos -tots fan mes mal que pedregada seca- vosté agermanaria als que s'han barallat d'ensá del viatje del rey, y que, tart ó dejorn, s'haurian barallat per una cosa ó altra. "La batalla de Lérida no debió perderse" diu un personatje d'una sarsuela, y jo dich que las derreras eleccions de diputats no s'havian de perdre, y que si's pereren fou per culpa de l'element relligiós [sic]. Si aquellas eleccións s'haguessin guanyat, tutti contenti, y el viatje del rey no hauria dut el desori d'are. I la relligió no hauria patit. Ditxos viatje! Ja'n tenia de rahó, vosté, ja, aquell vespre que'm deya: "com s'ho faran pera que no s'hi acostin en Pous, y en Pella, y en Durán, y, especialment, en Cambó!" Jo'l tinch per un soperbiós á'n en Cambó, y, no sé perqué, potser sense motiu, me fa mes por que goig, políticament parlant. Me sembla que va per ell: crech qu'es l'esca de molts pecats, y que, per postres, ens fará menjar la poma de la discordia.