Transcriu-me!!

[-]  Normes de transcripció

Normes de transcripció per a la col·lecció "Cartes rebudes per Joan Maragall"

  1. Respecteu escrupolosament el text. Escriviu exactament allò que hi veieu, sense corregir els errors que hi trobeu.
  2. Després de la data poseu dos punt, per exemple: Abril. Dia 1: Es reben les nómines per a firmar.
  3. Guardeu el vostre treball amb freqüència amb el botó "Deseu la transcripció". Si navegueu fora de la pàgina de transcripció, podeu perdre el vostre text.
  4. No us preocupeu del format. El camp de transcripció no inclou eines de format. Els salts de línia són opcionals, però en la versió final no es guardaran.
  5. Si una paraula o frase és il·legible, escriviu-hi [il·legible] o indiqueu la vostra interpretació així: "... por culpa de las dichosas [facturas?]".
  6. Si al final de línia hi ha una paraula amb guionet de separació de síl·laba, escriviu la paraula sense el guionet excepte si és al final de la pàgina i no podeu deduir-la.
  7. Indiqueu entre claudàtors [] els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies i les paraules o frases ratllades.
  8. Incloeu notes entre claudàtors [] si és necessari, per exemple [Sense text].
  9. Reviseu la transcripció i quan considereu que és correcta, feu clic al botó "Finalitzar i enviar la transcripció".

Transcriu-me!!

Aplec de correspondència rebuda d' Enric de Fuentes, de 101 cartes compreses entre els anys 1899 a 1911

http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/3947

« Document anterior | Document següent » |

La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.

Transcripció de la pàgina actual

això, soch un empírich, y, mes que per curandero, 'm pendrian per un d'aquells que tiran las cartas; soch un senyor que, discursejant, faria riure. Per aixó no m'hi he pensat gens á dirli que vostè va errat, y que protesto de lo que vostè preten, y que, convensut de que faria mes mal que bé, no seguiré el camí que'm proposa. Pensiho, Maragall, y veurá que tinch rahó. El dia que's tractés d'una acció de vostè y jo plegats, vostè com el capellà que diu la missa, y jo com l'escolanet que l'ajuda, ja m'hi pensaria un xich mes a donar resposta. Jo puch servir de manobra que li portará mahóns y morter: vostè sigui'l paleta. No es falsa modestia (ó, com si diguessim, orgull): es que estich convensut de lo que li dich, y n'estich convensut perque conech als malalts. Las mevas receptas servirian pera riure pels cafés y las redaccions, y despres las farian servir pera usos íntims en llochs reservats. Jo, predicant, seria pastura de las serpetas que sempre m'han rosegat -rès, allò de fer brometa una estona, y sense pendre'm en sèrio,- y dels llops que fins are m'han deixat estar per insignificant. ¿Recorda allò que diu en Bartrina després de preguntar lo que hauria succehit si, en lloch d'anar els d'Europa á

Current Page Discussion [edit] [història]