Madrit s'ha acabat l'árnica, y qu'els apotecaris d'allá ja tenen acaparades totas las herbetas que per Sant Pons de l'any que vé duran á Barcelona'ls pagesos de las nostras muntanays (no he volgut posar montanyenchs perque no dones lloch la paraula a interpretacions estranyes). Ja veu que m'estich portant com un home: encare no he parlat de la calor ni del temps. Endemés: ¿que s'hi pensa estar gayre á Camprodon? Oh! ja veurá perque ho pregunto jo, que à fuer de buen catalan soy egoista. Ho pregunto perque com que'm sembla qu'els versos que vareig posar en aquellas dugas comedietas son dolents de debó, vaja d'aquells que no perden ni á la bugada, estava rumiant si'ls trech ó no'ls trech y volia que voste'ls tornes á llegir avans de donarlos als caixistas ó de llensarlos á ... á ... faja, ja sab ahont vull dir. Suposo que voste no deu recordarsen y mes val aixis, perque sino'm temo que horas d'are encara seria á Caldetas á referse del susto d'haverlos llegit. I, parlem de tot, ¿com está de salut la familia Maragall comensant pels papás y acabant per el nano mes nano de tots? Quan m'escrigui fassimen uns quants quartos, y avans d'acabar de llegir aquesta esbojarrada carta posim als peus de la seva senyora. Vaig á donarli una noticia interessantissima. ¿Sab aquell matrimoni de domestichs tan mals modos de casa'n Mañé? Donchs ja'ls han despatxat. Justo castigo a su perversidad y al no saber compendre qu'el tirar la porta pels nassos dels que pujan l'escala es cosa que te d'acabar malament per forsa. Adeu, amich Maragall, una bona estreta de má del seu afectuós, Enrich de Fuentes. Valencia 307