Poca cosa ó gaire bé res puch dirte referent á Jochs Florals, aprés de las satisfactorias noticias que't trametí en una derreras lletras. Lo secretari Montserrat parlant d'aquestas cosas, se tanca dins un cercle de ferro tan estret que's fá imposible poguerli arrancar un mot, per indirecta que siga la pregunta. No obstant puch asegurarte que l'oda teva al General Alvarez está en bon camí y molt m'hauria d'enganyar que no sortís premiada, a pesar de que en Riera té la íntima convicció qu'ell t'endurá la medalla que no siga de pas ha fer per manera que la Diputació de Girona l'acunyés ab lo mateix tram[tatxat]anyo y forma que la que oferí fa dos anys per conmemorar lo siti d'aquella inmortal ciutat y ell guanyá, per tenir ab dos prionas, Pobre xicot! Prou me sembla que aytals il·lusions seran evaporadas per lo sol ja calent del vinent mes! La teva composició [inici subratllat] La Gloria [fi subratllat] segons crech també está en bon concepte del Consistori, mes com la posaren al Premi de la viola d'or y en aquesta joya hi obtan molt bonas poesias entre ellas de l'Ubach y Collell no's pot asegurar son complert triomf, si be hauria de ser molt desgraciada que no s'emportes al menys un segon accessit. Dita composició la llegí l'altre dia Su Montserrat á nostre amich Ubach, y aquest mateix me confesá que era tant bona ó [tatxat] millor que qualsevol de las tres sevas que optan á dit premi, no sabent, paraulas textuals, quina triar. Sento no poguerte dir res de nou [il·legible] á la Pesse y demés composicions tevas. Quan rebis aquesta [tatxat] carta estará fallat ja lo premi de Girona y l'ofert per la Jove Catalunya, á qual efecte se reuneix aquesta nit lo Consistori mes com de totas maneras faltará lo vot del man