sobre que te havia de adjudicar y en quina joya consistiria, se aprobá lo ben rahonat dictámen de la comisió espresiu que 'l premi s'adjudiqués á la millor oda que baix lo titol de la [tatxat: Jove] Societat millor cantes l'esperit novell de nostra benvolguda terra y que la joya consistiria en un brot d'olivera de plata daurada, símbol de la pau ab un llás que 's llegirá "La Jove Catalunya. Poch á Poch se vá lluny - 1870" (Aquet lema es lo que adoptá la societat desde sa fundació) Per lo tant si vols comensar á treballá ja ho saps. De dia en dia se va engreixant lo nombre de socis de tal manera que vuy ja som mes de 80, haventse proposat en la darrera sesió á En Albert de Quintana. Entre tant se treballa perque la sesió estraordinaria en honor de la vitrina del Bruch siga la mes lluida posible, á qual fi será pública y 's fará en lo saló gran que tu vegeres, invitantse á la prempsa y á totas las notabilitats catalanas. Sobre 'ls datos que'm demanas del Bruch puch dirte que á la invasió dels francesos, se [tatxat: manaran] dividiren aquestos en diferents eixercits un dels quins invadí lo camp de Tarragona al mando del General Chabran y un altre se cuidá de ocupar Zaragoza passant per Igualada y fort de 6000 homens acapdellat pel general Schwartz. Al passar aquet pel Bruch trobá los turons que coronan aquellas montañas cobertas per tres ó cuatre centes barretinas, los somatents dels pobles de 'l entorn que armats de malas escopetas, trabuchs y demés armas del poble y usant per balas [tatxat: trosos] daus de ferro, li disputaren lo pas y ho feren tan bé que 'ls soldats francesos tinguts fins llavors per invencibles foren completament derrotats escapantse molt pochs de la matansa. Contribuí molt á favorir 'l exit la felis ocurrencia de un que portava un timbal y 's posá á tocá á la carga, cual sonido fou escarnit pels magichs ecos de las montanyas de Montserrat y creyentse 'l francés atacat per la retaguardia per un numerós exércit, esporuguit es desfandá completament, comensant lo aquet vull y aquet no vull dels catalans. Al rebre la mala nova dels seus companys los francesos que havian arribat fins á Tarragona, recularen á venjar la derrota pero en Vendrell y Arbos los molestaren vivament, cremat aquesta última població. Arribats lo dia 12 al Bruch tornaren á atacar aquellas escarpadas rocas, pero animats los somatens ab l'anterior victòria, tingueren