Transcriu-me!!

[-]  Normes de transcripció

Normes de transcripció per a la col·lecció "Correspondència d’Àngel Guimerà"

  1. Respecteu escrupolosament el text. Escriviu exactament allò que hi veieu, sense corregir els errors que hi trobeu.
  2. Guardeu el vostre treball amb freqüència amb el botó "Deseu la transcripció". Si navegueu fora de la pàgina de transcripció, podeu perdre el vostre text.
  3. No us preocupeu del format. El camp de transcripció no inclou eines de format. Els salts de línia són opcionals, però en la versió final no es guardaran.
  4. Si trobeu text orientat verticalment, transcriviu primer el text orientat horitzontalment i després el vertical.
  5. Si una paraula o frase és il·legible, escriviu-hi [il·legible] o indiqueu la vostra interpretació així: "Vaig trobar [Pijoan?] passejant per...".
  6. Si al final de línia hi ha una paraula amb guionet de separació de síl·laba, escriviu la paraula sense el guionet excepte si és al final de la pàgina i no podeu deduir-la.
  7. Indiqueu entre claudàtors [] els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies i les paraules o frases ratllades.
  8. Incloeu notes entre claudàtors [] si és necessari, per exemple [Sense text].
  9. Reviseu la transcripció i quan considereu que és correcta, feu clic al botó "Finalitzar i enviar la transcripció".

Transcriu-me!!

Aplec de correspondència rebuda de Jaume Ramon i Vidales

http://mdc.cbuc.cat/utils/getfile/collection/fpguimera/id/6652

« Document anterior | Document següent » |

La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.

Transcripció de la pàgina actual

Barcelona y Setembre 11 del 1869. Amich Angel He llegit ta fresca composicio dedicada á [subratllat] la font del Rubió [fi subr], ab tant mes plaher quan tractava d'un recort d'eixa adorada vila que dorm en lo somni de la prosa é insensible á tota impressió poética. En cambi á continuació te trameto una traducció que he fet d'un jove poeta En Vicens Sainz Pardo que morí en la flor de sa jovenesa y del cual molt auguravan que hauria arribat á la altura d'Espronceda. [subratllat] Fullas de flors mustijas [fi subr], verdadé deliri, es un moment fúnebre á la par que literari que recorda un dia de dol al Parnás castellá. En 1848 l'infortunat Sainz, no podent soportar las contrarietats d'un amor sens ventura y algunas decepcions socials, de aquellas que esperimentan casi tots los que van á Madrit, sens mes capital que sos somnis de gloria literaria, posá trágich fi á sa existencia ab la propia mà que pochs dias abans havia escrit los versos que't tremeto. En ells se vegé, després de mort lo poeta, pus los deixá inedits, la inmensa tristesa que 'l devorava y que'l vá arrastrá al suicidi. ¡Potser si'ls hagues publicat, la fama que li haurian valgut haurian consolat sos pesars y fet desistir de son funest propósit! En aquesta poesia, hi ha, com

Current Page Discussion [edit] [història]