Eixits de Arenys cosa de quart d'hora/ Yà verem à Canet, baix à la vora/ de las Platjas de màr, embarazadas/ ab pincos; barcas, y d'altres comensadas./ Que blancura en tota aquella Caseria/ com papèr d'escriurer, ò flòr de Satalia/ Los Pescadors tirant l'art ab sumo afany/ y moltas voltas nels resulta poch guany/ Cansats, y rebentats, la Soga al coll/ Com los que treballan en la vila de ripoll/ Canons d'escopeta, y altres ferrarias/ empleant casi totas las nits, y dias./ Entrarem à Canèt à dos quarts de sis/ no portantnos al Mateu, ni an LLuis,/ Si que à Joseph Roig, que dins del Bolant/ nos duya ya asentàt, yà Caminànt./ Despuès de passat Canét en una Altura/ no verem Mata de Mura/ Si que las Casas de Sant Pol/ y semblava à mestre Pinyol/ los gros torreò de la Parroquia,/ y ningu ab aquest dicho sem desboquia/ la paret sobre ab quatre Campanetas,/ dos grosas, y dos xiquetas/ al cap de munt, que tot just treya/ el cap, Lo meu D[Volat i subratllat: n] Pepe de semblarho deya/ A las rocas antes que à Sant Pol/baixarem, y feya Sol/ encara à [Subratllat:6] horas qu'eran/ De la tarde; lluny estigueran/ Nosaltres dos, lo Caball, y en Roig/ de fer per allí un cop de boig./