Si que un mer assumpto trivial,/ que de son paseig difineix cada Jornal./ En lo disabte, dia catorse, que contabam/ del mès de Juny; de Matarò escapabam/ A un quart de quatre de la tarde, ab Sol/ que feya, no duhentnos Girasol,/ ficats los dos dintre del Bolant/ Que guiaba en Roig, y àl Caball arrogánt quel tiraba, y lo bo del Bolantèr/ nol deixaba de la rienda pel carrèr/ y demès, fins à eixir de Matarò/ Y à estonas sentabase al Pesebrò/ de sà silla blant, mentres que veya/ bon Camí, y en si no feya/ lo quens havia promès; assegurantnos/ de que no tinguesem por, acontentantnos/ en quant li proposabam/ Y ab esto marchabam/ Per lo Camí de la Costa alegrament/ allargànt, quant podia, certamet/ la nostra vista à tal amplitut de màr/ LLanchas per alli quedàr/ A la vora de las Platjas en la arena/ Fent una tarde de allò ben serena/ Prometentnos tots arribàr à Calella/ A la posta de Sol: Quanta Donsella/ Casada; viuda y de marineras verem/ baix à la vila de Arenys, ni coneguerem/ siquiera à una de aquellas Jovenetas/ tan limpias, y Curiosetas/ fent puntas de fil blanch en sos cuxins/ las Donas de la Costa; terra de bons vins./ A un quart de sinch passarem per Caldetas/ Hostal de las Animas; prop d'altres Casetas/