Sent com jo'm pens regadiu allò/ Despedia un vert que enamoraba/ als ulls, tot quant hi quedaba/ LLavors de Hostalisas, y verduras/ Ab tanta aigua regadas. las alturas/ de Casas, Iglesias; Campanars que verem/ De Matarò tant vehins; diguerem/ Dins d'un quart de hora entràm à la Ciutàt/ de Matarò; Y al Hostal de Monserràt/ Anarem azia à ell pel Camí ral/ ahont quedaba à mitg Carrèr lo dit Hostal/ Al Costat del del Pardal, y de la Escolapia/ al devant la Iglesia, que tenia./ Quantas miyonas ab Cuxins de puntas/ dins, y fora las entradas juntas/ veyam al pasàr; Jovas Casadas,/ viudas, y algunas vellas; qui sentadas/ Treballànt; qui pel Carrèr/ de Barcelona; blancas com papèr/ Sàs Corbatas pel Coll; y de Indianas;/ blauet; bions; totas Catalanas,/ Mataroninas las mès, y marineras/ Mullers, y fillas d'ells; sent prou parleras/ las de est ranch; gustosas de placheria,/ y no de un Cara seria./ D'estas, ab Faldilla bermella/ De bayeta verem, tal qual Donsella/ de bonica Cara, y agraciada,/ en tal mitja Jornada;/ Fins que al arribàr al Hostal/ baixarem alli, sens haver près mal./ A L'Iglesia nova de la Escolapia/ Si estaba treballànt, quant temps havia/