Pues que amés de ser tart./ Molt de espacio hô prengué/ Y al arribàr à Sans/ ab gana de sopâr, com pens,/ Sen fugí mmestèt à Esplugas/ Juan Coll, y Caballèr/ Se refugià al estable/ per dormir sota cubert./ No li faltaria gana/ per menjâr si convingues/ Un bon plat de brou bufàt./ Y un pà de ral, sil tinguès./ [línia] Romans/ â la Campana de horas/ de Barcelona/ que vuy dia non ni há/ Senyal alguna./ Una Campana tant grosa/ Que pasa de Cent quintàs/ Per tenir sô de Caldera/ Se hà romput à cops de malls./ Cansàt tothom del sonido/ Que sempre lo hà tingut fals/ Veus aquí, que la Honorata/ muda del tot hà tornât,/ No tocant horas ab masa/ no tampoch ab lo batall,/ totas las Oracions/ Y en temps de tempestats/ Y per ferne pobre feyna./ La Tomasa hà ocupàt/ lo empleo, que esta dexa/ el que va continuant./ So es las [Subratllat: Ave Marias]/ Las horas la Dominical/ bè que no se ouhen molt/ per ser petit lo batall./ Y per ser lluny la distancia/ de un, al altre Campanàr/ tiranlo unas Cadenetas/ que ab antiquo eran yà./ [línia] Altre romans/ A qualsevulla Campanas./ Ô vosaltres las Campanas/ Que estàu en los Ventanals/ dels Campanars de Iglesias/ A Brujas causàu espant/