Scripto | Page Revision | Transcription

Dia [Subratllat: 2] de Setembre de [Subratllat: 1784]; trobantme aqui En Esplugas se feu una boda men[os] campanejada que mort de Bisbe, y perquè me direu fou axi, y hos respondré, que sent viudo lo contrayent del matrimoni nomenàt Agusti Casas Pastòr ab rosa Campreciòs; los Fadrins, y las minyonas de aqui de Esplugas mels han xeringàt las orellas à cop de esquellas; Picarols, y cops de Cavats; demanera que la recien casada ab el viudo, ploraba de avergoñida, y fins han llogàt no se si un parell de Ciegos per alegràr al recien casats ab musica al devant que anaban de la multitut inquieta; sols faltava un Carnastoltas dalt de un pal al devant portàt per lo [Subratllat: batià] del Hospici, que hauria animat mes la bullicia de tants, y tantas arreplegadas, valia cert mitja festa majòr. Y que dire de la bulla de la nit, yò sens mourem de la torre de Esplugas, inferí per lo Continuo xiulèt; LLadràr dels Gosos; Corns en abundancia; esquellas, y no se que mès que tot aquell arrabal seria una Babilonia, masa que hò fou ab la tramontana, que si girà de batusa à tort, y dret un tal Carbonell que probà la forsa de bràs contra de alguns de aquells mozos forts com una bala, y robustos com un tiò; braus escallots atolondraren los ohidos del Pobre Pastor, y de sà mullèr, fins aqui puch escriurer, lo demès hò dexo per qui tinga la gana de semblant entreteniment, que penso hò dexarà corrèr. [línia] 114