Scripto | Page Revision | Transcription

tants quants exian al balcó la feyan xillâr, y tant ne feren, que despues no pogué tocár per sopâr; En lo ball de Cansons hi enjoncaren al S[Volat i subratllat: r] Cirurgià, que se reputa allí lo S[Volat i subratllat: r] Intendent. hi entraban de tota Clase; primera, media, y infima, fins lo baylet den Vivas corria la Sardana ab los demés, molta barratina bermell, que es tot quant se por dir. Per fi sé acabà, y sen baxaren tots baix à la entrada, per saciarse de ballár fins à deu horas, que se plegà; y se segui lo nostre Sopàr, luego de ser fora la Gent, y fou com de nit de Carnastoltas, y lo Chena en la segona Taula, yà hi feu un bon foràt en lo Platillo de arròs sense lo demês que lo donaba pasaport sens cuydarse gayre de mastegâr, si que vagia dintre, que per ell fou aquell la millor funciò, ab tota la escudella de arrós casi plena, feya sempre ventre de llauna, tanta vianda quanta entraba en son sach de mal profit se fonia luego, com si ell tingués dins del ventre un forn de cals més se estima aquell sopâr, que tot lo ball de Cansons,/ y sa bulla era de ventre, atipantlo bè de arròs, y aqui se acaba lo quento. [línia]