Transcriu-me!!

[-]  Normes de transcripció

Normes de transcripció per a la col·lecció "Cartes rebudes per Joan Maragall"

  1. Respecteu escrupolosament el text. Escriviu exactament allò que hi veieu, sense corregir els errors que hi trobeu.
  2. Després de la data poseu dos punt, per exemple: Abril. Dia 1: Es reben les nómines per a firmar.
  3. Guardeu el vostre treball amb freqüència amb el botó "Deseu la transcripció". Si navegueu fora de la pàgina de transcripció, podeu perdre el vostre text.
  4. No us preocupeu del format. El camp de transcripció no inclou eines de format. Els salts de línia són opcionals, però en la versió final no es guardaran.
  5. Si una paraula o frase és il·legible, escriviu-hi [il·legible] o indiqueu la vostra interpretació així: "... por culpa de las dichosas [facturas?]".
  6. Si al final de línia hi ha una paraula amb guionet de separació de síl·laba, escriviu la paraula sense el guionet excepte si és al final de la pàgina i no podeu deduir-la.
  7. Indiqueu entre claudàtors [] els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies i les paraules o frases ratllades.
  8. Incloeu notes entre claudàtors [] si és necessari, per exemple [Sense text].
  9. Reviseu la transcripció i quan considereu que és correcta, feu clic al botó "Finalitzar i enviar la transcripció".

Transcriu-me!!

Aplec de correspondència rebuda de Victor Catalá, de 26 cartes compreses entre els anys 1902 a 1911

http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/9468

« Document anterior | Document següent » |

La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.

Transcripció de la pàgina actual

nyoll humá, y, com lasanta de lallegenda -¿qui nola sent més en sonsi; la santetat, quan canta un poeta?-jo mestaria les tres centuries en éxtassi, escoltant, escoltant... Mes, ay! lesposades de V. son clares, son curtes, com si n'estessim tips de poesia, en aquestes torres assedegades de poesia... Així y tot, Dèu n'hi dò! Sieu com sieu, sieu quan sieu, bon goig que tinc... En les confusions de lesnits espirituals delspobles y delsindividus ¿com hoferíam si 'lsrossinyols callavanperarreu? Cantin molt, cantin poch, mentres cantin si les pauses son massa llargues, lesomplirem allargant lodelectament; entre cantada y cantada una estela d'anyorances, també espoesia. Tal volta laúnica poesia digna del poeta que podem oferirli, al poeta... tantost apagada la darrera nota de [Subratllat: Seqüencies], ja'm torno á sentir l'anyorament al cor... Es,Mestre, lotribut natural que la de oferir li sempre aquestfervent.

Current Page Discussion [edit] [història]