Transcriu-me!!

[-]  Normes de transcripció

Normes de transcripció per a la col·lecció "Correspondència d’Àngel Guimerà"

  1. Respecteu escrupolosament el text. Escriviu exactament allò que hi veieu, sense corregir els errors que hi trobeu.
  2. Guardeu el vostre treball amb freqüència amb el botó "Deseu la transcripció". Si navegueu fora de la pàgina de transcripció, podeu perdre el vostre text.
  3. No us preocupeu del format. El camp de transcripció no inclou eines de format. Els salts de línia són opcionals, però en la versió final no es guardaran.
  4. Si trobeu text orientat verticalment, transcriviu primer el text orientat horitzontalment i després el vertical.
  5. Si una paraula o frase és il·legible, escriviu-hi [il·legible] o indiqueu la vostra interpretació així: "Vaig trobar [Pijoan?] passejant per...".
  6. Si al final de línia hi ha una paraula amb guionet de separació de síl·laba, escriviu la paraula sense el guionet excepte si és al final de la pàgina i no podeu deduir-la.
  7. Indiqueu entre claudàtors [] els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies i les paraules o frases ratllades.
  8. Incloeu notes entre claudàtors [] si és necessari, per exemple [Sense text].
  9. Reviseu la transcripció i quan considereu que és correcta, feu clic al botó "Finalitzar i enviar la transcripció".

Transcriu-me!!

Aplec de correspondència rebuda de Jaume Ramon i Vidales

http://mdc.cbuc.cat/utils/getfile/collection/fpguimera/id/6793

« Document anterior | Document següent » |

La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.

Transcripció de la pàgina actual

y trencat per las tempestas, prop d'eixa perduda imatje plora, murmura ó blasfema. Mos pensaments, nina hermosa, van, com las fullas groguencas, lluny de la roca a morir. ¡Pobre de mí!... ¡Pobres ellas!! VI. Ja cap soroll d'aquest mon ressona dintre'l cor meu... ¡Respecteume l'enderroch de l'arruinat monument! No torneu somnis... follias... ¡Nina!... Silenci per Déu! No torni á veure tos llavis en que ha ressonat un bés, ni de ta veu á escoltar l'ubriacador accent... ¡Al templo buit respecteume!... ¡Pau y silenci... per Déu! Los infants quan ne somriuhen ab hermosa candidés, me rosegan las entranyas y un volcá en mon cor hi creui. ¡Tremolo al sentir tos passos! ¡Nina!... Silenci per Déu![il·legible] horas incertas en que'l sol fuig à ponent daurantne las altas serras ab llur resplandor rojench, un recort... ay! ¡Déu l'esborri!!!! ¡Nina!... ¡Oblit, perdó... y res mès! ¡Un sol se n'ha post per sempre! ¡Pau y silenci per Dèu!... VII. Quan lo sol sa llum retira, en l'ombra quedan las valls y las serras s'enfosqueixan à poch à poch, per instants. Ben prompte una llum duptosa tebia, dèbil, pura, suau, dels arbres mes corpulents daura sols los branchs mes alts. Y quan se mustiga m'ànima à poch à poch per instants,

Current Page Discussion [edit] [història]