percutir en terra extranjera y aqui á Paris particularment, ahont tan pocas vegadas aquesta gent exclusivista se senti a fer justicia á las cosas que valen d'Espanya. Y tot això es pera dirli, senyor Guimerà, á guisa de preàmbul del qual desitjo qu'en prenga la bona voluntat sense veurhi cap mena d'adulació qu'en mi no cuadra, que tan bon punt lo meu estimat amich l'escriptor castellà D. Enrique Gómez Camillo, ab qui'm lligan llassos d'estret companyerisme, me parlà de vostè y de la conveniencia de fer coneixer algunas de las sevas joyas dramàticas en lo teatre L'Oeuvre [subratllat] que aqui s'ha fundat pera representar lo bo y mellor que's coneix de la lliteratura estrangera, me vaig posar immediatament à trevallar, podent avuy anunciarli que ja tinch traduit tot lo primer acte del [inici subratllat] Mar y Cel [fi subratllat], que, com vostè ja deu saber, es la primera obra qu'hem pensat donar al teatro de L'Oeuvre [subratllat], sempre, com es natural ab la venia i l'aprobació de vosté. Ara ve la segona part de l'assumpto, y de lo que vaig à dirli desitjo que siga confidencial entre vostè y jo.- Vostè sab que ha sigut anunciat com à collaborador meu en la tasca de la meritada traducció Mn. De Croges ridactor del Figaro [subratllat]. Jo havia cregut sempre que aquesta col·laboració hauria de quedar reduhida à revisar la traducció, corretgirla si hi havia alguna falta d'istil ò de llenguatge... y res mes. Ara bé: ahir precisament ens reunirem los Srs. Croges, Camillo y jo, y vaig donar lectura à la traducció que ja tinch feta del 1er acte de [inici subratllat] Mar y Cel [fi subratllat]. Lo Sr. Croge, siga per deferencia ò perque realment fos aixís, me fiu lo gran honor de dirme que trobava la cosa molt ben feta, se va fins entusiasmar (naturalment això anava per vostè, per l'obra en si mateixa), pero... va terminar dihent que li pareixian algunas escenas massa difusas y que, donat lo gust que aqui prevaleix y l'esprit del teatre francès, lo primer acte, perque produhís bon efecte, hauria de reduhirse considerablement, hasta'l punt d'insinuar que reduhir l'acte à la [inici subratllat] tercera part [fi subratllat] seria ja lo bastant. Jo, sens deixar de regoneixer que podrian tal volta suprimirse