Caminàt en tal tarde de Dijous/ Per ente els Cap de bous/ Com lus diuhen als de Matarò/ Y aqui acabo mà Cansò,/ Perquè si m'allargo, res dir podrè/ de Calella, per los pochs fulls de Papè/ Com m'entraràn à tal relaciò/ en mà Prosa es major la extensiò/ de quant vaig veurer, y fer en la Ciutàt/ Detenciò, en lo Hostal de Monserràt/ de dos dias, y mitg; Haver [Ratllat: an] jò puès/ visitat à Josepha Costa, y demès/ Minynetas Deixeblas, y à Sà nora/ dins la entrada de sà Caseta. en quina hora,/ mu preguntareu Oyents, onse horas eran/ vus respondrè, y que mos ulls veran/ A Maria Esperanza Costa, neta/ de Josepha Costa, bona minyoneta/ Honesta, y vergoñosa en lo mirar tal noya/ algo de cara bonicoya/ Que feya Puntas sola en el Cuxí/ dintre à una eixideta en tal matí, (ò quant jò hi)/ Pel Carrèr estant jò dins de la entrada/ de la Casa de Josepha; Despachada/ viu pasàr à una minyona/ bonica de cara, Primeta, y alta Dona/ Faldillas, y Gipò no se si de Indianas/ entre aquellas Chicas galanas/ la que millor me pareguè/ Yò Preguntí à las de Costa, de/ qui era filla la tal Jova que passaba/ ym digueren que den toni, ques nombraba./ Axi quedarem, pues que à la xica no conech, ni ella à mi: Per conseguent yà dech/