son marit: A la Donsella Madurell viu, ò reparí allí, naturalment hi seria Sà mare, y Parentiu de la tal minyoneta bonica, ab la que encara no hi havia jò parlàt, ni tampoch à sos Parents per no coneixerlos encara. Mentres que nos encaminavam envés Casa en Xarricò, per tornarnoshen à Esplugas, comensà lo repich de las Campanas per lo Cant solemne de las Completas à honòr dels Sants martirs; bastant nos atabalaren mentres que pasabam pel Carrèr: La Campana grosa, comensà á balancejarse dins, y fora del Campanàr ab la ajuda de alguns homens, ò xicots agarrats de la Corda, ab tanta de batallada, que sens entraba al Cervell, y mès sent lo Campanàr baix; la segona no tocaba per ser trencada, ab tot que se venta aquell esquellòt quant fà mal temps. Las Chiquetas brau espinguèt que feyan al repicarse las dos. Nosaltres satisfets yà de tota aquella bullícia nos hen tornarem à Esplugas per lo Camí perillòs de las timbas, sens deixarhi los osos, si que tots sencerets, y ab la mateixa salut à Esplugas arribarem, que en la anada al Hospitalèt (Gracias à Deu) Lo endemà hi tornarem pensantnos trobarhi bulla, y qui sab ahont passaba, per no ohirse yà ninguna en tot aquell Hospitalèt, ab lo que hòs dono à tots las bonas tardes oyents meus, quedant concluhit enterament est llibre de miscelaneas diversas. [línia] Finis coronat opus. 120