Col·leccions (8 total)

L’Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (AMSDG), és l’arxiu històric de la comunitat de Sant Daniel, i com a tal, alberga documentació produïda per ella mateixa, fruit de llur activitat des del segle XI fins a inicis del segle XX, i documentació externa a la comunitat, que ha reunit al llarg de la seva vida per un o altre motiu. L’AMSDGS custodia dos fons i una col·lecció:

- Monestir de Sant Daniel de Girona, 938 (obert): fons monacal produït per la comunitat de Sant Daniel de Girona com a conseqüència de la seva activitat i de la dels monestirs que durant el segle XV s’hi annexionaren (Santa Margarida de la Garriga o dels Prats de Roses (1225-1461), Santa Maria del Mar de Calonge (c. 1241-1424) i Santa Maria de Valldemaria de Maçanet de la Selva (1158-1550)). Consta d’onze metres lineals de documentació en paper i 1409 pergamins.

- Família Mallol de Vilopriu, s. XVI-XIX: fons patrimonial produït i agrupat per diferents generacions de la Família Mallol, una família de pagesos del poble de Vilopriu, que explotaven les seves propietats al llarg de la vall del Llémena. Aquest fons fou ingressat durant la dècada dels seixanta del segle XX per donació testamentària de l’últim membre d’aquesta família, la senyora Francisca Mallol Vilana, germana d’una de les monges de Sant Daniel.

- Col·lecció de Goigs del Monestir de Sant Daniel de Girona* La Universitat de Girona, el Monestir de Sant Daniel, la Federació Catalana de Monges Benedictines i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural van signar un conveni de col·laboració, el setembre de 2017, amb l'objectiu de digitalitzar i difondre la important col·lecció de pergamins del fons del Monestir de Sant Daniel de Girona.

El fons d’Organyà està format per més de 700 pergamins procedents de l’arxiu del priorat canonical de Santa Maria d’Organyà (Alt Urgell), adquirits per Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX i donats posteriorment a la Biblioteca de Catalunya. Els 350 documents seleccionats per al programa “Transcriu-me”, constitueixen una part representativa de tot el conjunt documental que inclou donacions, vendes, permutes, sentències, testaments i establiments de terres del territori d’influència del monestir, entre els segles X i XVI.

Mostra d’un miler de fotografies (de les gairebé vuit mil) que pertanyen al fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) creat per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1921 i que es conserven a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) [https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/smc]. Col·lecció única d’observacions diàries del cel captades fotogràficament, des de la dècada de 1920 fins a la supressió del servei al final de la guerra civil espanyola. Cada fotografia porta escrit al marge les dades corresponents al dia i hora així com l’orientació i el nom del fotògraf. Com que no tenim cap registre d’aquestes dades us demanem ajuda per fer la transcripció. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del centenari de la creació del SMC [https://smc100.meteocat.gencat.cat/].

Aquesta col·lecció conté l’epistolari d’Àngel Guimerà. Tot i incloure una part de cartes enviades per Guimerà la part més destacada quant a volum i contingut són les cartes rebudes. Són cartes originals, la majoria escrites a mà, i en diversos idiomes: català, castellà, anglès, francès, italià, i alguna en alemany i fins i tot en suec. Els corresponsals són familiars, amics, col·laboradors, actrius, actors, admiradors..., que, amb diferents estils, tracten temes relatius tant a l'àmbit personal com professional.

Col·lecció de prop de 2100 cartes de més de 450 corresponsals a Joan Maragall, originals i còpies autògrafes o mecanoscrites, dins del període de 1880 a 1911. El seu contingut és molt divers: hi ha cartes familiars, dels amics, com Josep Pijoan o Antoni Roura, però també de persones destacades de la cultura com Came Karr, Víctor Català, Enric de Fuentes, Miguel de Unamuno, Josep M. Sucre, Carles Rahola, Enric Morera i Felip Pedrell, polítics destacats com Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba, i eclesiàstics influents com el bisbe Torras i Bages. Aquestes cartes es conserven a l’Arxiu Joan Maragall i les van recuperar la vídua, Clara Noble, i les filles grans, amb el propòsit d’incorporar-les a la primera edició de les obres completes que es van publicar a l’editorial Gustau Gili entre el 1912 i el 1918.

La col·lecció digital Cartes de restaurant està formada per menús seleccionats del fons original donat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i custodiat al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona. Les cartes, que daten des de la dècada dels 80 del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI, van lligades al nom del periodista i crític gastronòmic Miquel Sen, recopilador dels documents i a qui van dedicats la majoria dels documents.

Les cartes als Reis són una col·lecció de més de 600 documents redactats entre els anys 1921 i 1925 i procedents de les ciutats de Madrid i Terrassa. Es van recopilar com a material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular catalana i els valors dels infants, estudiant-ne el contingut des d’una perspectiva etnogràfica i psicològica. La naturalesa manuscrita d'aquestes cartes dificulta la lectura i la recuperació de la valuosa informació que contenen i per aquest motiu és tan important la seva transcripció.
Aquest patrimoni es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i forma part del fons d’arxiu del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974).

La Biblioteca de Catalunya el desembre de 2023 va adquirir seixanta-un volums de l'obra coneguda amb el nom de Calaix de sastre, escrita per Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. En aquesta col·lecció es presenten també vuit volums de la mateixa sèrie, adquirits amb anterioritat, i que es conservaven en el fons de la Biblioteca de Catalunya.

La sèrie principal d'aquesta obra la constitueix el dietari del baró de Maldà, escrit entre 1769 i fins al 15 de febrer de 1819, que relata en un llenguatge popular i col·loquial el dia a dia de la ciutat de Barcelona, incloses notícies i comentaris sobre el conflicte napoleònic. El dietari va acompanyat d'un seguit de volums dedicats a la narració dels viatges i excursions que el baró feia a les seves possessions, molt sovint per assistir a les festes majors, d'algunes peces literàries breus i d'altres textos sobre diversos temes.

El Calaix de sastre es considera un dels màxims exponents de la prosa memorialista i autobiogràfica dels segles XVIII i XIX a Catalunya. Una crònica que esdevé una font indiscutible per a la investigació de la Catalunya de l'època, especialment de la ciutat de Barcelona, en molts àmbits, des de la llengua i la literatura, l'art, la geografia, la història, les tradicions, la religió, i la biografia, entre altres temes.