Col·leccions

La col·lecció digital Cartes de restaurant està formada per menús seleccionats del fons original donat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i custodiat al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona. Les cartes, que daten des de la dècada dels 80 del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI, van lligades al nom del periodista i crític gastronòmic Miquel Sen, recopilador dels documents i a qui van dedicats la majoria dels documents.

Mostra d’un miler de fotografies (de les gairebé vuit mil) que pertanyen al fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) creat per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1921 i que es conserven a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) [https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/smc]. Col·lecció única d’observacions diàries del cel captades fotogràficament, des de la dècada de 1920 fins a la supressió del servei al final de la guerra civil espanyola. Cada fotografia porta escrit al marge les dades corresponents al dia i hora així com l’orientació i el nom del fotògraf. Com que no tenim cap registre d’aquestes dades us demanem ajuda per fer la transcripció. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del centenari de la creació del SMC [https://smc100.meteocat.gencat.cat/].

Col·lecció de prop de 2100 cartes de més de 450 corresponsals a Joan Maragall, originals i còpies autògrafes o mecanoscrites, dins del període de 1880 a 1911. El seu contingut és molt divers: hi ha cartes familiars, dels amics, com Josep Pijoan o Antoni Roura, però també de persones destacades de la cultura com Came Karr, Víctor Català, Enric de Fuentes, Miguel de Unamuno, Josep M. Sucre, Carles Rahola, Enric Morera i Felip Pedrell, polítics destacats com Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba, i eclesiàstics influents com el bisbe Torras i Bages. Aquestes cartes es conserven a l’Arxiu Joan Maragall i les van recuperar la vídua, Clara Noble, i les filles grans, amb el propòsit d’incorporar-les a la primera edició de les obres completes que es van publicar a l’editorial Gustau Gili entre el 1912 i el 1918.

Aquesta col·lecció conté l’epistolari d’Àngel Guimerà. Tot i incloure una part de cartes enviades per Guimerà la part més destacada quant a volum i contingut són les cartes rebudes. Són cartes originals, la majoria escrites a mà, i en diversos idiomes: català, castellà, anglès, francès, italià, i alguna en alemany i fins i tot en suec. Els corresponsals són familiars, amics, col·laboradors, actrius, actors, admiradors..., que, amb diferents estils, tracten temes relatius tant a l'àmbit personal com professional.

El fons d’Organyà està format per més de 700 pergamins procedents de l’arxiu del priorat canonical de Santa Maria d’Organyà (Alt Urgell), adquirits per Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX i donats posteriorment a la Biblioteca de Catalunya. Els 350 documents seleccionats per al programa “Transcriu-me”, constitueixen una part representativa de tot el conjunt documental que inclou donacions, vendes, permutes, sentències, testaments i establiments de terres del territori d’influència del monestir, entre els segles X i XVI.