Transcriu-me!!

[-]  Normes de transcripció

Normes de transcripció per a la col·lecció "Cartes rebudes per Joan Maragall"

  1. Respecteu escrupolosament el text. Escriviu exactament allò que hi veieu, sense corregir els errors que hi trobeu.
  2. Després de la data poseu dos punt, per exemple: Abril. Dia 1: Es reben les nómines per a firmar.
  3. Guardeu el vostre treball amb freqüència amb el botó "Deseu la transcripció". Si navegueu fora de la pàgina de transcripció, podeu perdre el vostre text.
  4. No us preocupeu del format. El camp de transcripció no inclou eines de format. Els salts de línia són opcionals, però en la versió final no es guardaran.
  5. Si una paraula o frase és il·legible, escriviu-hi [il·legible] o indiqueu la vostra interpretació així: "... por culpa de las dichosas [facturas?]".
  6. Si al final de línia hi ha una paraula amb guionet de separació de síl·laba, escriviu la paraula sense el guionet excepte si és al final de la pàgina i no podeu deduir-la.
  7. Indiqueu entre claudàtors [] els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies i les paraules o frases ratllades.
  8. Incloeu notes entre claudàtors [] si és necessari, per exemple [Sense text].
  9. Reviseu la transcripció i quan considereu que és correcta, feu clic al botó "Finalitzar i enviar la transcripció".

Transcriu-me!!

Aplec de correspondència rebuda d' Enric de Fuentes, de 101 cartes compreses entre els anys 1899 a 1911

http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/4206

« Document anterior | Document següent » |

La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.

Transcripció de la pàgina actual

soch, es á dir un discret dependent de comers. No sé'l temps que fa que no he escrit dos mots de literatura: no sé'l temps que fa que no visch mes que la vida del trevall, ab l'única assoleyada (fora de l'amor de la meva familia), de l'afectuosa estimació de la Joana. Les monjes [sic] de Santa Clara -segons diuen els castellans- anaven del caño al coro, y del coro al caño: jo vaig de casa á la feyna y de la feyna á casa. I aixis com tinch per segur que les monjes de Santa Clara, boy [sic] anant del caño al coro, devian aturarse devant d'una finestra á veure un xich de claror d'enllá la gelosia, jo, boy anant de casa á la feyna, ó de la feyna á casa, m'aturo a festejar uns instants, y pels ulls de la Joana, com pels espays d'una reixa, cerco claror d'enllá'ls quaranta anys, d'enllá'ls trenta, d'enllá, d'enllá!! D'enllá enrera!!!

Current Page Discussion [edit] [història]